En motiu del dia de la dona el passat 8 de març hem volgut recordar el poc reconeixement que ha tingut el gènere femení en un sector com el nostre. Tot i que ningú nega el mèrit dels pescadors que passaven i passen llargues jornades a la mar, sovint s’ha silenciat el paper no menys important de la dona en la indústria pesquera. Eren les dones les que tenyien les xarxes de pesca quan eren de roba, eren les dones les que sargien les xarxes, eren les dones les que tenien cura de l’activitat familiar durant l’absència dels homes. Encara que des de fora no ho pugui semblar, també els projectes de Cap a Mar i la Platjeta estan formats en gran part per homes. Les dones som armadores de vaixells, prenem nota de les comandes i les preparem, gestionem tota la burocràcia, us portem el peix a casa, us mostrem en les rutes el moll del rellotge i us mantenim informats de les nostres activitats.
També ens agradaria tornar a parlar d’un projecte que ha dut a terme el Museu Marítim de Barcelona i en el que hem participat amb especial interès. Es tracta de Dona’m la mar,un projecte sobre la invisibilització de la dona a la Mediterrània. Una recerca que pretén donar veu a les dones que viuen el mar per reorientar la narrativa del Museu Marítim de Barcelona i incorporar-hi la perspectiva de gènere. Recentment se n’han presentat les conclusions, que podreu trobar a la pàgina web del projecte.
On són les dones que s’han fet a la mar? Marineres, activistes, biòlogues, pescadores, armadores… Cada dia milers de dones lluiten en silenci per ser part de l’univers aquàtic i, fins ara, no els hem donat veu.
El món mariner ha estat sempre un territori d’homes, i a pesar de que les dones també hi han tingut un paper molt important, sempre ha quedat en un segon terme. Des de Cap a Mar, iniciativa on diverses dones han remat fort per tirar endavant, ens agrada molt participar en aquest projecte. Entre altres temes, en el debat surten preguntes com si es treballa diferent sent dona en l’àmbit de la mar, quines dificultats enfronten les professionals de l’univers aquàtic o què aprenen unes de les altres. I també si, malgrat tot, ha canviat molt el seu rol, o encara és considerat socialment un espai masculí. Dona’m la mar pretén posar sobre la taula conceptes tan transversals com els estereotips, la bretxa salarial, la violència masclista o la desigualtat de gènere.
Ens preguntem: Es treballa diferent sent dona en l’àmbit de la mar? Quines dificultats enfronten les professionals de l’univers aquàtic? Què aprenen unes de les altres? I, malgrat tot, ha canviat molt el seu rol, o encara és considerat socialment un espai masculí? Dona’m la mar pretén posar sobre la taula conceptes tan transversals com els estereotips, la bretxa salarial, la violència masclista o la desigualtat de gènere.
Durant les diverses taules rodones hem pogut escoltar vivències, entrebancs, opinions i mirades al futur d’armadores, marineres i observadores del mar. Una alenada d’aire fresc.
No busquem sirenes, mites o llegendes, sinó dones amb veu. No busquem noms i cognoms; cerquem un discurs coral que sumi veus de dones que s’han fet a la mar i ens ajudin a entendre com podem mirar, i narrar, la mar d’una manera més igualitària.
Restarem a l’espera de les conclusions finals del projecte, que de ben segur seran d’allò més interessants. Mentrestant, podeu trobar-ne més informació aquí.
Dona’m la mar és possible gràcies a Catalina Gayà i Morlà, doctora en Comunicació, autora del llibre El mar es tu espejo de Libros del KO i codirectora del programa Dones d’IB3 Ràdio, amb el suport de Laia Seró, també periodista i màster d’Antropologia per la Universitat de Barcelona.
